The Role of Religious Heritage Sites in Promoting Religious Tolerance in the Middle East: Case Studies Analysis and a Proposed Measurement Tool

Els llocs de patrimoni religiós, que inclouen mesquites, esglésies, temples i sinagogues, han servit històricament com a centres de pràctica espiritual i identitat cultural. En regions afectades per conflictes religiosos, com el Pròxim Orient, aquests espais sagrats posseeixen un potencial significatiu, encara que sovint desaprofitat, per promoure la tolerància religiosa i contribuir als esforços de construcció de la pau. No obstant això, malgrat la seva importància, la investigació existent manca de metodologies estandarditzades per avaluar el seu impacte sobre la tolerància religiosa, així com d'estudis empírics que examinin el seu paper en zones de conflicte. Aquesta investigació aborda aquestes llacunes desenvolupant una escala validada per mesurar la tolerància religiosa en àrees de tensió religiosa. L’escala s’aplica a dos estudis de cas emblemàtics: el Complex Religiós del Caire Antic, a Egipte, i el Temple de Lalish, a l’Iraq. Aquests llocs van ser seleccionats pels seus enfocaments únics per fomentar la tolerància en contextos postconflicte. L’estudi utilitza un disseny sòlid de mètodes mixtos, combinant enfocaments quantitatius i qualitatius. Això inclou recerca documental, dades qualitatives procedents de 17 entrevistes semiestructurades amb líders religiosos i parts interessades, i 20 observacions passives en ambdós llocs patrimonials. A més, es va administrar una escala Likert de 26 ítems a 150 visitants i membres del personal dels dos llocs per mesurar sis dimensions clau de la tolerància religiosa: accessibilitat, acceptació de diverses perspectives religioses, obertura al diàleg interreligiós, reaccions empàtiques envers altres grups religiosos, resolució de conflictes i recepció dels visitants. La fiabilitat i validesa de l’escala van ser confirmades mitjançant l’alfa de Cronbach (α = 0.87) i anàlisis factorials exploratoris i confirmatoris. Els resultats mostren que tant el Caire Antic com el Temple de Lalish implementen estratègies específiques de context per promoure l’harmonia interreligiosa, tot i que amb èmfasis diferents. El Caire Antic, amb la seva rica combinació de monuments jueus, cristians i islàmics, va obtenir una puntuació de 3.8, indicant un èxit moderat en la promoció de la tolerància religiosa mitjançant la coexistència arquitectònica i iniciatives patrocinades pel govern, com el projecte de la Ruta de la Sagrada Família. En canvi, el Temple de Lalish va obtenir una puntuació més alta (4.1), reflectint un fort enfocament en la promoció de la tolerància religiosa mitjançant la sensibilització sobre el patrimoni èzidi i la internacionalització del cas èzidi per destacar les pèrdues significatives causades pel fanatisme religiós. A més, el temple exerceix un paper important en el desenvolupament nacional postconflicte, ajudant les persones traumatitzades a reconstruir les seves vides. Aquest enfocament també ha contribuït a reduir el risc de violència dins la comunitat èzidi. En conclusió, aquest estudi subratlla el paper crític dels llocs de patrimoni religiós en la promoció de la comprensió entre diferents creences. Aquests espais serveixen com a plataformes ideals per fomentar la tolerància religiosa, reflectint valors i una història humana compartida. L’estudi conclou recomanant una col·laboració més forta entre governs, líders religiosos i la societat civil per expandir i donar suport al paper d’aquests llocs en la promoció de la pau en comunitats dividides. Amb aquesta recerca, es realitza una contribució teòrica en destacar el paper dels llocs de patrimoni religiós en el foment de la tolerància religiosa. Es demostra que promoure la tolerància en aquests espais requereix una planificació acurada i estratègies intencionades. Metodològicament, s’ofereix la primera escala validada per mesurar la tolerància en llocs de patrimoni religiós, omplint una bretxa significativa en el camp dels estudis sobre patrimoni i conflicte. Pràcticament, l’estudi proporciona estratègies aplicables per a responsables polítics i gestors del patrimoni, extretes dels estudis de cas del Caire Antic i el Temple de Lalish.