Redefinición de la diplomacia de la deuda: el liderazgo estadounidense y las reestructuraciones internacionales de la deuda en la resolución de la crisis de la deuda del periodo de entreguerras

Aquest article analitza com els Estats Units van reconfigurar la diplomàcia del deute sobirà durant el període d’entreguerres i la seva etapa posterior. A partir de fonts d’arxiu del Foreign Bondholders Protective Council i de col·leccions governamentals, reconstrueix les respostes de Washington a la crisi del deute d’entreguerres des de l’esclat de la Gran Depressió fins a la liquidació final dels deutes d’entreguerres a la dècada de 1950. L’estudi mostra una transició decisiva des de la política de no-intervenció de començaments dels anys trenta cap a un enfocament cada cop més intervencionista, en què el govern dels Estats Units va mediar en reestructuracions, va proporcionar crèdit oficial i va integrar l’alleujament del deute dins d’acords comercials i de seguretat. L’anàlisi dels principals canvis en les polítiques i pràctiques nord-americanes —incloent-hi els debats sobre les investigacions bancàries i la Johnson Act a inicis dels anys trenta, la posició intervencionista vinculada a la diplomàcia del New Deal i els acords de deute de la postguerra— revela com el govern dels Estats Units va evolucionar fins a convertir-se en un arquitecte proactiu d’acords de deute concessional. En destacar el lideratge dels EUA en la resolució internacional del deute, aquests resultats mostren que la diplomàcia del deute es va convertir en una eina clau de la governança financera global i dels esforços de re-construcció de la postguerra, allunyant-se de l’experiència del segle XIX.