The lotus and its concept in the art of ancient Persia

Aquest estudi examina el concepte de la flor de lotus en l’art de l’antiga Pèrsia, investigant-ne les representacions en diversos jaciments arqueològics, com ara Tepe Sialk, Tepe Hissar, Jiroft, Elam, Luristan, Tepe Marlik, Tepe Hasanlu, Qalaichi, Tepe Ziwiye i Arjan, així com durant els períodes aquemènida, part i sassànida. Mitjançant una metodologia descriptiva i analítica, la recerca classifica el motiu del lotus i n’explora les formes, les variacions estilístiques i el significat simbòlic en l’art, l’arquitectura i la cultura material. L’estudi analitza també les connexions del lotus amb les creences religioses i els relats mitològics, tot destacant-ne el paper conceptual dins les civilitzacions perses antigues. Els resultats demostren que el motiu del lotus va funcionar com un element simbòlic central, amb una presència contínua des de les primeres civilitzacions de Tepe Sialk fins a la societat més desenvolupada del període sassànida. Tot i que la seva forma i estil van evolucionar de manera significativa sota la influència de cada civilització successiva, el lotus va simbolitzar de manera constant la llum solar, la vida, la fertilitat, el renaixement, la immortalitat, la puresa i la protecció divina, i va acabar esdevenint un emblema de l’ordre còsmic, la percepció espiritual i l’autoritat reial en l’art i la història de Pèrsia. Aquesta recerca contribueix així a una comprensió més profunda del lotus com a motiu dinàmic i perdurable, que connecta les dimensions estètiques, religioses i socials de l’art de l’antiga Pèrsia.