Dealing with the Intermediation Crisis. The Political Outcomes of Collective Action in Chile

Aquesta tesi doctoral examina els resultats polítics de l'acció col·lectiva en el context d'una crisi d'intermediació. Mitjançant un enfocament de mètodes mixtos, analitza com la mobilització social a Xile—particularment l'esclat social del 2019—ha influït en les preferències polítiques, el comportament electoral i les trajectòries polítiques. La tesi s'estructura en quatre articles: (i) l’anàlisi dels efectes a curt i mitjà termini de les protestes de 2019 sobre l’opinió pública i el comportament electoral; (ii) l’avaluació de l’impacte de l’esclat social de 2019 en la composició política de la Convenció Constitucional; (iii) l’estudi de les trajectòries polítiques dels exdelegats després del rebuig de la proposta constitucional el 2022; i (iv) l’anàlisi de la desmobilització de dos grans moviments xilens—el moviment estudiantil i No+AFP. La recerca combina dissenys quasi-experimentals, bases de dades originals, enquestes de panell i dades qualitatives. Els resultats indiquen que els actors menys organitzats, més nous i arrelats territorialment tenen més probabilitats d'influir en la política en contextos de crisi d'intermediació. Tanmateix, els seus impactes tendeixen a ser de curta durada. Aquesta tesi contribueix a la literatura integrant l'estudi dels resultats polítics de l'acció col·lectiva amb el marc analític de la crisi d'intermediació, i mostra que, tot i que els moviments socials poden incidir en la política institucional, la seva influència a llarg termini sovint es veu limitada per debilitats organitzatives i per les expectatives socials canviants.