Paisajes utópicos, iluminados

L’artista sueca Hilma af Klint (1862–1944) és àmpliament reconeguda com una pionera de la pintura abstracta associada amb l’espiritualisme modern. Els enfocaments historiogràfics contemporanis de l’art, que qüestionen el modernisme occidental i exploren les interrelacions d’idees alhora que critiquen la naturalesa construïda de categories com l’abstracció artística, situen af Klint com una figura molt més complexa que l’estereotip del pintor “geni”. Les obres de Hilma af Klint no simplement abstrauen la realitat del seu present, sinó que imaginen un futur utòpic que deconstrueix i redefineix els conceptes d’identitat, gènere, art i natura. En aquest article, s’analitzen pintures seleccionades per explorar les utopies sociopolítiques en l’obra d’af Klint, especialment a la sèrie Pintures per al Temple de principis del segle XX. L’anàlisi es desplega de manera narrativa i prosaica, on els espais pictòrics són descrits verbalment i, basant-se en principis de feminisme especulatiu, s’evoca tot un món. Les teories feministes contemporànies (queer) ofereixen una interpretació nova i interdisciplinària dels motius abstractes i les conviccions espirituals de Hilma af Klint. En consonància amb la redefinició de l’art d’af Klint, l’assaig Paisatges utòpics, il·luminats busca desafiar les fronteres de l’escriptura historiogràfica de l’art. Aquestes exploracions textuals continuen essent crucials per desenvolupar i donar veu a her-/històries persistentment marginades pels cànons convencionals.