Hacer Pública la Investigación. Ética(s), Política(s) y el poder de la Divulgación Plural

La disseminació massa sovint és tractada com un punt final neutre, una entrega passiva dels resultats de la recerca. Amb aquest article argumento el contrari. Arrelada en el pensament nou materialista, posiciono la disseminació com una praxi ètica: un lloc de lluita epistèmica, resistència creativa i possibilitat institucional. Amb posicionament teòric, reflexió metodològica i crítica infraestructural, exposo com les pràctiques de citació i formats com el PDF sostenen lògiques extractives. Les formes performatives, multimodals i col·laboratives esdevenen actes de refus i de remecanisme. La veu, l'accés i la posicionalitat són imperatius ètics. Aquí em centro en la disseminació de la recerca socio-material i de pràctiques, preguntant-me com les seves formes públiques i les seves infraestructures posen en joc l’ètica tant en les seves possibilitats com en les seves exclusions. Fer pública l’ètica és refer la disseminació com una producció de coneixement plural, relacional i responsable.