Entender la dinámica del conocimiento en los distintos modos de colaboración entre academia e industria

La interacció entre organitzacions acadèmiques i empresarials implica un intercanvi dinàmic d'idees, innovació i impacte social, i obre vies de desenvolupament tecnològic i socioeconòmic, especialment rellevants per a economies en desenvolupament. Aquesta tesi analitza com es produeix el coneixement dins de les col·laboracions acadèmia–indústria (AIC) comparant diferents modes de col·laboració en el context de San Carlos de Bariloche, Argentina. Mitjançant el marc teòric I-Space de Boisot (1995; 1998; Boisot et al. 2011), l'estudi caracteritza propietats clau del coneixement i traça l'evolució de la codificació, l'abstracció i la difusió en aquests processos col·laboratius. Des del punt de vista empíric, la recerca utilitza un disseny mixt complex que combina una enquesta a 135 investigadors amb 26 entrevistes en profunditat integrades en un estudi de cas. L'elecció de Bariloche ofereix un context acotat que facilita la combinació de dades quantitatives i qualitatives i una anàlisi detallada dels factors rellevants. Els resultats proposen una categorització dels modes de col·laboració dins de l'I-Space basada en nivells de codificació, abstracció i difusió, i posen en evidència diferències subtils en els fonaments del coneixement entre modes. Més enllà d'una taxonomia estàtica, la tesi demostra que cada mode de col·laboració s'associa a processos d'aprenentatge específics i que l'ús sostingut i combinat de diferents modes al llarg del temps afavoreix l'aprenentatge acumulatiu i l'avanç sectorial. Aquesta perspectiva evolutiva subratlla la importància de col·laboracions prolongades i diverses per intensificar la innovació i transformar les condicions econòmiques locals. Les contribucions són teòriques, empíriques i pràctiques: l'estudi teoritza la rellevància de l'I-Space per entendre dinàmiques socials complexes en AIC, ofereix una caracterització empírica del fenomen en un entorn del sud global i presenta recomanacions estratègiques per combinar modes de col·laboració, reconèixer diferències culturals i ajustar incentius per fomentar l'aprenentatge recíproc i la innovació. Finalment, la tesi reconeix les seves limitacions, proposa un full de ruta metodològic per estudiar contextos similars i posa les bases per a aliances interinstitucionals en altres entorns.