L’evolució dels mecanismes internacionals de protecció dels músics en risc. Una perspectiva històrica que explora el llegat de Pau Casals

La protecció organitzada dels artistes en risc és un tema relativament recent en el dret i la pràctica internacionals. En l’última dècada, s’han multiplicat les iniciatives per a la reubicació temporal d’artistes amenaçats o forçats a l’exili. Els mecanismes de les Nacions Unides, i en particular el Relator Especial en l’àmbit dels drets culturals, han donat visibilitat a la llibertat artística, al paper de les arts en la construcció de la pau i a la figura del defensor dels drets culturals. No hi ha cap dubte que Pau Casals hauria estat considerat un defensor dels drets culturals. Atès que la protecció dels artistes en conflictes és a l’agenda internacional i coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort, aquesta és una oportunitat oportuna per recordar l’important llegat de Pau Casals com a músic i humanista, així com la seva connexió amb les Nacions Unides. El punt de partida d’aquesta recerca ha estat investigar si Pau Casals va rebre algun tipus de suport en el moment del seu exili i situar l’evolució dels mecanismes internacionals de protecció per a músics en una perspectiva històrica. Basant-se en entrevistes amb actors en l’àmbit de la protecció internacional i en la recerca als arxius de la Fundació Pau Casals, aquesta monografia explora la tasca i el compromís de Pau Casals i contribueix a comprendre el panorama actual de la protecció, les seves possibles llacunes i com la reivindicació de la figura de Casals continua sent valuosa per abordar aquestes mancances.