A convergent analysis of socio-technical illiteracy in ICT engineering education and ICT in general education

Aquesta tesi explora un problema compartit tant en l'enginyeria de les TIC com en la integració de les diferents tecnologies en l'educació general: la fragilitat epistemològica. La fragilitat sorgeix d'una tendència a veure la tecnologia com una eina neutral i instrumental, ignorant la seva profunda interconnexió amb els sistemes socials, polítics i ètics. Aquesta perspectiva pot deixar els professionals amb menys eines per abordar problemes complexos que no tenen solucions senzilles, contribuint a una bretxa persistent entre els marcs educatius que s'orienten cap al pensament crític i els currículums centrats en competències limitades o, fins i tot, limitadores. La investigació examina la manera en què factors com l'enculturació professional i la manca de consideració de la coevolució de les TIC i la societat contribueixen a aquest problema. Utilitza un marc analític unificat de la filosofia del coneixement, on es tracten conceptes definits de manera vaga per mostrar com l'ontologia, l'epistemologia, l'axiologia i la metodologia s'influeixen mútuament. A partir d’una recerca interdisciplinària sobre l’expertesa i l’educació (que inclou la sociologia, la cognició i els estudis de ciència i tecnologia), la tesi proposa orientar-se cap a la resiliència epistèmica: la capacitat d’assumir la incertesa i integrar la complexitat socio-tècnica en la identitat professional. Es defensa que la veritable expertesa va més enllà de l’acumulació de coneixement i requereix que els professionals reformulin de manera contínua els seus models mentals. Mitjançant aquesta reformulació constant, la tesi obre noves vies de recerca i de pràctica, i planteja enfocaments pragmàtics per explorar com l’educació pot fomentar aquesta resiliència i promoure una responsabilitat democràtica en tots dos àmbits.