Revisitando de la relación entre la estatura y la longevidad en el marco del bienestar biológico en una economía urbana: el caso de Zaragoza, cohortes de nacimiento de 1886-1908

Aquest article examina la relació entre l’estatura i la longevitat a la ciutat de Saragossa i al seu entorn rural, a partir d’una mostra d’11.441 homes nascuts entre 1886 i 1908. L’estudi presta una atenció especial a les diferències entre poblacions urbanes i rurals, emprades com a indicador indirecte de les condicions d’accés als aliments i de la densitat demogràfica. La literatura prèvia no ha arribat a resultats concloents, i persisteix el debat sobre l’existència d’una associació significativa entre l’estatura i la longevitat, la seva persistència al llarg del temps i la seva variabilitat segons els contextos ambientals. Per a l’anàlisi s’han utilitzat models de riscos proporcionals de Cox, que permeten reconstruir i seguir les trajectòries vitals dels individus. Els resultats obtinguts mostren que, dins la mostra urbana, cada centímetre addicional d’estatura s’associa amb una reducció aproximada de l’1% en el risc de mortalitat (HR per mm ≈ 0,999; IC del 95%: 0,998-1,000; HR per cm ≈ 0,99). Interpretem aquests resultats com a evidència d’una “penalització per baixa estatura” que afecta de manera particular els individus de menor talla que habiten en entorns urbans, especialment entre aquells que morien abans d’assolir els 65 anys d’edat. Aquest patró sembla reflectir l’impacte de les condicions d’inici de vida i l’acumulació de desavantatges al llarg del cicle vital.