Constructing European Authority: On Constitutional Grounds of Legitimacy

Aquesta tesi aborda la qüestió fonamental de com la Unió Europea (UE) pot reclamar legítimament autoritat sobre els seus estats membres i ciutadans. Tot i que la Unió ha articulat des de fa temps la seva autonomia jurídica mitjançant doctrines com la primacia i l’efecte directe, els fonaments morals de la seva autoritat continuen essent objecte de controvèrsia. A partir dels debats doctrinals en dret europeu i de les teories filosòfiques de la legitimitat, el treball desenvolupa una teoria constitucional normativa que fonamenta l’autoritat europea no pas en la identitat, la tradició o l’eficiència funcional, sinó en la justificació democràtica deliberativa. La tesi central és que l’autoritat de la UE només pot ser legítima quan els ciutadans poden considerar les seves lleis com a normes que han autoritzat col·lectivament mitjançant la raó pública i la igualtat política. La recerca es desplega en una estructura tripartida, representada per la metàfora de “pujar la muntanya”. La Part I reconstrueix l’autocomprensió de la UE com un nou ordre jurídic autònom. Rastreja la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre primacia, autonomia i constitucionalització, i analitza l’evolució de conceptes com l’efecte directe i la preempció. Aquí, la UE es presenta com més que una organització internacional, però no reductible a un estat federal: és una comunitat constitucional que afirma la seva pròpia regla última de reconeixement. La Part II se centra en el debat sobre la legitimitat. Examina els diferents enfocaments sobre el dèficit democràtic europeu, contrastant models funcionalistes i orientats als resultats amb aproximacions deliberatives i participatives. En criticar el pluralisme constitucional, les teories identitàries i el demoicratisme, la tesi mostra la seva riquesa descriptiva però la seva insuficiència normativa. La Part III baixa al nucli normatiu, recorrent a Habermas, Rawls, Raz, Hart, Parfit i Nagel per articular els principis de l’autoritat legítima. S’hi defensa que la legitimitat requereix una justificació imparcial: el poder polític ha de poder ser defensat davant persones lliures i iguals mitjançant la deliberació democràtica i transformat en dret vinculant per la via de la constitucionalització. L’originalitat d’aquest marc rau en el rebuig tant de les teories basades en la identitat com de les pluralistes. El pluralisme constitucional, tot i captar la coexistència de diverses pretensions d’autoritat final, fracassa a l’hora d’oferir una justificació principiada. Les teories identitàries, siguin nacionals o europees, es fonamenten en vincles contingents que no poden generar obligació moral i que poden legitimar pràctiques il·liberals. En canvi, la legitimitat per constitució democràtica fonamenta l’autoritat en raons accessibles i en la justificació mútua. L’autoritat deriva, doncs, no de qui som, sinó de com justifiquem el poder que ens vincula. Metodològicament, la tesi combina la reconstrucció racional, els punts de vista intern hartià i desvinculat razià, i el judici avaluatiu indirecte. Això permet reconstruir l’autocomprensió normativa de la UE tot avaluant críticament si les seves pretensions són justificables. Situa la UE no com una anomalia exempta dels requisits de legitimitat, sinó com un cas paradigmàtic per repensar la legitimitat més enllà de l’estat-nació. El treball conclou que només aprofundint la deliberació, la inclusió i l’autoria democràtica la UE pot sostenir la seva autoritat. La tasca no és recular de la governança supranacional, sinó fer-la legítima mitjançant la constitucionalització democràtica. Aquesta reconceptualització replanteja el dèficit democràtic europeu com un repte normatiu i apunta a la construcció de ciutadans com a coautors del dret europeu. Així, la tesi proposa el paradigma de la legitimitat per constitució democràtica com el marc capaç de justificar moralment l’autoritat de la Unió i d’oferir una nova perspectiva als debats sobre la legitimitat política.