The Anglicisation of the Lais of Marie de France (1100-1350)

Aquesta tesi doctoral investiga l’anglicització dels Lais de Marie de France entre els segles XII i XIV; és a dir, el procés mitjançant el qual les seves aventures no només són traduïdes a l’anglès, sinó que també són adaptades per a un públic lector anglès. Més enllà de la traducció, es formula la hipòtesi que, en el procés d’anglicitzar l’obra de Marie, els poetes de lays en anglès mitjà substitueixen les tradicions literàries per tradicions orals; reemplaçant la resolució individual per l’harmonia social; i complint amb el ritu de pas. La tesi comença examinant tres dels Lais de Marie —Bisclavret, Lanval i Le Fresne— i identificant-ne característiques essencials de la seva forma, incloent-hi els temes de liminalitat, oralitat i individualitat. A més, considera com Marie autoritza la glossa a través del seu doble nomenament, entre altres trets, i en alguns aspectes anticipa els processos de transliteració que vindran posteriorment. Tenint presents aquests materials d’origen, els capítols posteriors investiguen els resultats del procés d’anglicització en tres lays en anglès mitjà: Sir Launfal, Sir Orfeo i Lay le Freine. Aquests capítols analitzen de diverses maneres com els hereus literaris de Marie tradueixen, adapten i glossen la seva obra per a nous públics. En fer-ho, la tesi identifica els aspectes crítics que vinculen els textos que formen el corpus dels lays, com ara la translatio studii i el ritu de pas. De la mateixa manera que considera les influències de Marie, també examina allò que no es pot traduir: l’aventure dels lays de Marie com els significats excedents que existeixen més enllà de la letre com a mitjà limitat. Les consideracions sobre la materialitat del lay són presents al llarg de tota la tesi i són centrals per a les seves conclusions sobre els impulsos sociopolítics i culturals que empenyen cap a l’anglicització. Aquesta recerca inclou un examen directe de les formes materials que adopten els lays en passar del luxós manuscrit Harley 978, al primer cànon literari anglès conegut, el manuscrit Auchinleck, i posteriorment al llibre domèstic conegut com a manuscrit Cotton Caligula A.ii.