Movement, cognition and health in aging

Aquesta tesi se centra en la relació entre l'activitat física (AF), la funció cognitiva i el risc d'hospitalització no planificada en adults grans que viuen a la comunitat. Aquesta investigació és crucial, ja que aborda la creixent necessitat de comprendre els patrons d'AF i la seva associació amb la salut en adults grans, per tal de desenvolupar intervencions de salut pública basades en l'evidència. La tesi doctoral tenia com a objectiu estudiar l'AF mesurada objectivament i la seva relació amb la funció cognitiva i el risc d'hospitalització en adults grans que viuen a la comunitat. Per aconseguir aquest objectiu, la tesi va incloure dos estudis principals. Estudi 1 Objectiu: Investigar les associacions entre l'AF i la funció cognitiva. Metodología: Estudi transversal. Es van incloure 663 adults de 66 anys o més, de l'estudi suec SNAC-K (2016-2019). Es van avaluar la cognició global i tres dominis cognitius (velocitat de processament, funció executiva i memòria episòdica) amb proves validades. L'AF es va mesurar mitjançant acceleròmetres ActivPAL3. Es van aplicar regressions de quantíliques, estratificades per edat (<70 vs. ≥80 anys) i ajustades per múltiples variables, per examinar les associacions transversals entre la funció cognitiva i l'AF, considerant els passos/dia i el temps en activitat física d’intensitat moderada a vigorosa (AFMV). Resultats: Cada increment de 1000 passos (β = 0.04; IC del 95%: 0.01, 0.07) i cada hora addicional d'AFMV per dia (β = 0.28; IC del 95%: 0.02, 0.54) es van correlacionar amb una millor velocitat de processament en les persones grans més joves, però no en les més grans. Quan es va estratificar adicionalment per AFMV (<60 min vs. ≥60 min/setmana), cada increment de 1000 passos es va associar amb una millor velocitat de processament en les persones grans més joves, independentment dels seus nivells d'AFMV. Estudi 2 Objectiu: Investigar les associacions entre l'AF i els paràmetres de comportament sedentari (CS), el risc d'hospitalitzacions no planificades i la durada de les estades hospitalàries en adults grans. Mètode: Estudi longitudinal. Es van analitzar dades de 657 adults de 66 anys o més de l'estudi suec SNAC-K (2016-2018). Es va utilitzar l'acceleròmetre ActivPAL3 per avaluar l'AF. Es van aplicar regressions de Cox i Laplace multiajustades per examinar l'AF en relació amb hospitalitzacions no planificades a 6 anys. Es van utilitzar models de regressió de Poisson per analitzar les associacions de l'AF i el CS amb la durada de l'estada hospitalària. Resultats: Per cada 1000 passos/dia, 100 esdeveniments d'AF de baixa intensitat (AFBI) i 15 minuts/dia d'AFMV, va disminuir el risc d'hospitalitzacions no planificades (raó de risc [RR] 0.95, interval de confiança [IC] del 95%: 0.91-0.99, RR 0.77, IC del 95%: 0.61-0.96, i RR 0.91, IC del 95%: 0.83-1.00, respectivament). Cada 1000 passos/dia i 15 minuts/dia d'AFMV també es van associar amb menys dies d'hospitalització (raó de taxa d'incidència [RTI] 0.96, IC del 95%: 0.95-0.98 i RTI 0.92, IC del 95%: 0.90-0.95, respectivament), mentre que cada 100 esdeveniments d'AFBI es van associar amb més dies d'hospitalització (RTI 1.12, IC del 95%: 1.06-1.19). Les anàlisis estratificades van suggerir que el nombre d'esdeveniments d'AFBI es va associar amb més dies d'hospitalització entre les persones que no podien realitzar la prova d'aixecar-se i asseure's cinc vegades, i amb menys dies d'hospitalització entre aquells que sí la van poder realitzar. Conclusions: Aquests resultats destaquen la importància de desenvolupar programes d'AF personalitzats per millorar la salut cognitiva i reduir els riscos d'hospitalització en adults grans. Es necessita més investigació per determinar la direccionalitat d'aquestes associacions i establir intervencions efectives per promoure una AF segura i beneficiosa entre les poblacions grans.