Men's Health, Masculinity, and Structural Competency: The Case of Prostate and Testicular Cancer

Aquesta tesi, estructurada com un compendi de sis manuscrits interconnectats, explora la relació entre masculinitat, cura del càncer i disparitats de salut, centrant-se en el càncer de pròstata i testicle. La investigació utilitza mètodes qualitatius emmarcats en el constructivisme social per examinar com la masculinitat influeix en els comportaments de salut, l'accés a l'atenció i els resultats dels homes amb càncer. La tesi integra tres perspectives teòriques: constructivisme social, teoria de la masculinitat hegemònica i antropologia mèdica crítica, per analitzar els factors estructurals que donen forma als comportaments de salut i les trajectòries d'atenció al càncer. L'estudi destaca la masculinitat com una força estructural que mitjança els resultats de salut, influint en la presa de decisions, les interaccions proveïdor-pacient i la prestació d'atenció sistèmica. Els dos primers manuscrits sintetitzen estudis qualitatius sobre la masculinitat i el càncer de pròstata, identificant temes clau com ara com les ideologies masculines actuen com a barreres per buscar ajuda i relacionar-se amb xarxes de suport. La segona metà síntesi examina el paper dels grups de suport en el foment de la companyonia, la solidaritat i les estratègies d'afrontament adaptatives, alhora que desafia els ideals masculins tradicionals. El tercer manuscrit, inèdit, investiga les narratives de supervivència entre homes marginats amb càncer de pròstata, centrant-se en els reptes estructurals i les estratègies de resiliència a nivell micró, meso i macro. El quart manuscrit es desplaça al càncer de testicles, presentant un estudi empíric sobre el coneixement i les pràctiques d’auto examen entre estudiants universitaris ghanesos. Descobreix llacunes culturals i estigmes que dificulten el diagnòstic precoç i contribueixen a mals resultats de salut. Els dos últims manuscrits emfatitzen la integració de les competències estructurals i interculturals en la investigació epidemiològica a través de les directrius de la Competència Estructural i Intercultural per a Estudis Epidemiològics (SICES). Aquestes directrius aborden la competència cultural i estructural en totes les etapes de recerca i advoquen per un "gir estructural" en l'epidemiologia, posant èmfasi en la humilitat cultural i la reflexivitat.