Multiproxy reconstruction of the ecological context of the Plio-Pleistocene transition and early Middle Pleistocene in Morocco

El descobriment de jaciments amb presència humana des del Pleistocè Inferior fins al Pleistocè Mitjà ha conferit al Nord d'Àfrica, especialment a Marroc i Algèria, un paper significatiu en l'evolució humana, integrant aquest territori als grans discursos de la evolució dels primers hominins juntament amb l’est i sud de l’Àfrica. Un millor coneixement de les dinàmiques dels esdeveniments de reverdiment del Sàhara ha permès identificar múltiples episodis humits que podrien haver afavorit la dispersió de diverses espècies, incloent els hominins. No obstant això, malgrat aquesta ocupació diacrònica de l'àrea del Magrib, existeixen molt poques dades sobre el context ecològic en què van ocórrer aquestes diferents ocupacions. Per a aquesta tesi, s'han seleccionat diversos jaciments arqueològics i paleontològics marroquins datats en el límit Plio-Pleistocè (Guefaït-4.2 i Ahl al Oughlam) i en el Pleistocè Mitjà inicial (Oued Rabt, Grotte à Hominidés i Grotte des Rhinocéros), localitzats, d'una banda, a la costa atlàntica de l'actual ciutat de Casablanca (oest de Marroc), i d'altra banda, a la depressió magrebina de l'Intra-Atlas a la conca d'Aïn Beni Mathar – Guefaït (est del Marroc). L'objectiu d'aquest treball és reconstruir el paisatge d'aquests jaciments, i els seus voltants, i caracteritzar la dieta dels mamífers. Per a això, s'han utilitzat diferents mètodes amb diferents resolucions temporals: microdesgast dental (superfícies bucal i oclusal), mesodesgast dental, anàlisi dels isòtops de carboni i oxigen en l'esmalt dental de la fauna (anàlisi bulk i seqüencial de la corona), i finalment, l’anàlisi isotòpic de carboni de les cadenes de n-alcans trobats a la cera de les plantes recuperades dels sediments. En general, els resultats indiquen un ambient predominantment àrid tant en els jaciments del límit Plio-Pleistocè com en els del Pleistocè Mitjà inicial. A la costa atlàntica, no s'observen canvis ambientals entre 2,5, 0,77, 0,7 i 0,5 milions d'anys, amb una predominança d'espais oberts dominats per prats i matollar C3, i una cobertura vegetal general molt escassa. El tipus de paisatge i clima és similar independentment de si hi ha presència d'hominins o no. A l'est de Marroc, durant el Plio-Pleistocè, el paisatge definit és molt més divers, incloent boscos, zones humides, matollar i prats tant C3 com C4.