Mechanical and chemical degradation caused by implantoplasty and caractherization of the electrochemical cleaning technique.

La periimplantitis és una malaltia que afecta gairebé el 25% dels implants dentals al llarg del temps. En moltes ocasions s'extreuen o s'utilitzen tècniques com la implantoplàstia, que afecta la superfície de l'implant dental ja que es tracta d'una mecanització del titani. Recentment, han sorgit noves tècniques de descontaminació electrolítica que donen una certa esperança per evitar tècniques molt agressives amb l'implant. Aquesta Tesi Doctoral intenta caracteritzar el dany que la implantoplàstia crea a l'implant dental en el seu comportament mecànic a llarg termini i la seva resistència a la corrosió. També s'ha determinat l'efecte del medi en què s'assagen els implants sobre el seu comportament a la fatiga. La influència en aquestes propietats s'ha determinat per a la tècnica de descontaminació electrolítica. S'han caracteritzat les partícules que s'alliberen a la boca quan es realitza l'implantoplàstia, determinant la seva granulometria, topografia, superfície específica i resposta biològica. S'ha determinat el grau de citotoxicitat, comportament cel·lular, resposta inflamatòria i expressió gènica. A més, s'ha observat mitjançant assajos in vivo com les partícules s'envolten de teixit tou però mai s'uneixen amb teixit ossi. Aquesta és la típica reacció de cos estrany. Finalment, s'ha realitzat una simulació dels processos d'implantoplàstia mitjançant la tècnica del mètode d'elements finits i validada amb prova de fatiga.