Desenvolupament independent d’un videojoc educatiu adaptatiu per aprendre programació

Aquesta contribució prové de l’àmbit acadèmic i forma part d’una recerca doctoral que parteix d’un repte recurrent en l’aprenentatge de la programació: la dificultat d’assimilar conceptes abstractes i mantenir la implicació entre l’alumnat que s’hi inicia. Desenvolupat de manera individual, el projecte incorpora dinàmiques pròpies del desenvolupament independent, basades en l’exploració, l’experimentació i la iteració ràpida. S’emmarca en el context de la Formació Professional, escollit per la seva orientació pràctica i pel perfil d’estudiants que sovint s’enfronten a la programació per primera vegada. En aquest entorn s’impulsa el disseny i desenvolupament d’un videojoc educatiu adaptatiu concebut com a eina pedagògica per afavorir la motivació, reduir la frustració inicial i potenciar la comprensió i la creativitat. L’objectiu és analitzar com aquest recurs pot generar experiències d’aprenentatge més accessibles i significatives en contextos educatius reals. El projecte pren com a referència els estudis sobre el desenvolupament del pensament computacional i teories de l’aprenentatge com el construccionisme, que concep l’alumnat com a agent actiu en la construcció del coneixement, el connectivisme i la motivació autodeterminada. També integra aportacions sobre el potencial dels videojocs per fomentar la creativitat i l’autoregulació, i avalua la integració d’intel·ligència artificial aplicada a l’educació, especialment per adaptar el ritme, el suport i la retroalimentació a les necessitats individuals de l’alumnat. El projecte combina marcs metodològics del Design Thinking i del disseny iteratiu de videojocs, i s’inscriu dins el paradigma de la recerca basada en el disseny. El procés es desenvolupa en tres fases interrelacionades. En la primera, d’inspiració, s’han identificat necessitats i oportunitats a partir de fonts qualitatives, quantitatives i documentals, inclosa l’anàlisi del currículum de la Formació Professional. Les dades s’han sistematitzat i representat en un mapa d’afinitats, eina per organitzar i relacionar informació qualitativa que ha permès detectar patrons, tensions i àrees de millora pedagògica. En la segona fase, d’ideació, s’han generat més de 300 idees de disseny, organitzades segons les oportunitats identificades. Mitjançant tècniques de combinació semàntica basades en xarxes neuronals, s’han creat noves propostes que connecten conceptes pedagògics i mecàniques de joc. Aquest procés ha culminat en la definició del document de disseny del videojoc, que serveix de guia per al desenvolupament dels primers prototips. Finalment, la tercera fase, d’implementació, preveu el desenvolupament del videojoc i la seva validació en entorns reals. Aquesta etapa inclou la producció de materials de suport: una proposta didàctica per orientar el professorat i una guia d’ús que facilita l’aplicació a l’aula. El projecte es troba actualment en la fase d’ideació, definint l’experiència de joc i el sistema d’adaptació que guiarà els primers prototips. Les proves pilot es realitzaran amb alumnat i professorat per avaluar la viabilitat pedagògica del recurs i ajustar progressivament l’experiència de joc. El desenvolupament d’aquesta recerca representa l’esperit propi del treball independent i mostra com la investigació acadèmica pot connectar amb les dinàmiques creatives del desenvolupament de videojocs, en coherència amb la visió de Jesper Juul d’aquest àmbit com a espai d’innovació i expressió personal.