Macrofungal sporocarp fructification in two Mediterranean areas

L’alzina (Quercus ilex) és una de les espècies arbòries més abundants de la regió mediterrània, mentre que el pi negre (Pinus uncinata) es troba principalment en el límit superior de bosc en els ecosistemes subalpins del sud-oest d’Europa. Tots dos tipus de boscos alberguen comunitats fúngiques que exerceixen rols crucials en el funcionament dels ecosistemes i proporcionen serveis ecosistèmics essencials. A més, la gestió forestal podria contribuir al manteniment dels boscos millorant serveis ecosistèmics com la fructificació de macrofongs. Malgrat la rellevància ecològica i socioeconòmica d’aquests boscos i les comunitats fúngiques associades, existeix poca recerca sobre els patrons de fructificació de macrofongs i els factors ambientals que els determinen. Així mateix, els estudis que analitzen els efectes de la gestió forestal sobre la fructificació de macromicets en boscos de pi negre són escassos, malgrat la seva importància per optimitzar pràctiques de silvicultura multifuncional. Abordar aquesta llacuna de coneixement és essencial per a preservar i gestionar els ecosistemes forestals i els seus recursos micològics associats. Per tant, aquesta tesi té com a objectius: i) aprofundir en la comprensió de les dinàmiques de fructificació de macrofongs en dos boscos mediterranis mitjançant l’anàlisi de tres mètriques micològiques principals, i ii) avaluar l’efecte de la gestió forestal sobre la fructificació de macrofongs i les seves interaccions amb variables meteorològiques en boscos de pi negre. La metodologia incloc un mostreig a llarg termini de carpòfors en parcel·les permanents per a desenvolupar tres mètriques micològiques: productivitat, diversitat i composició de carpòfors. Es van extreure dades climàtiques per a generar variables explicatives, i es va realitzar un experiment d’aclarida en boscos de pi negre seguint la metodologia Before-After-Control-Impact (BACI) per a avaluar l’impacte de les intervencions de gestió forestal. Els resultats van destacar la importància de les condicions climàtiques de tardor (precipitació i temperatura) en la fructificació de macrofongs. Els boscos d’alzina van mostrar major riquesa de macrofongs però menor productivitat, mentre que els boscos de pi negre van mostrar valors més elevats i equilibrats en totes dues mètriques. Entre els grups estudiats, els fongs ectomicorízics van mostrar major productivitat i riquesa d’espècies, sent més sensibles a variacions climàtiques interanuals. En canvi, els sapròfits van ser menys productius, però més dependents de les condicions del lloc, subratllant la importància de l'ecologia tròfica fúngica i la seva interacció amb factors ambientals. Els procediments d’aclarida van tenir un impacte generalment negatiu en la productivitat i riquesa de macrofongs, mentre que la composició dels mateixos va mostrar major resistència a l’aclarida. Això suggereix que les pràctiques de gestió calibrades poden afavorir la coexistència entre l'extracció de fusta i el recurs micològic, promovent el desenvolupament econòmic, cultural i social de les comunitats rurals dependents d'aquests tipus de boscos.