La industria textil castellana en la encrucijada: precios, costes y beneficios, 1550-1650

La indústria tèxtil va ser molt important en el creixement econòmic d'Europa a l'Edat Moderna. A Castella també, almenys durant el segle XVI, gràcies a la mobilització de mà d'obra rural i urbana per part del capital mercantil. No obstant això, des de finals de segle es podien apreciar signes d'estancament que aviat es van convertir en un clar declivi en les primers dècades del XVII. Amb l'objectiu d'ajudar a entendre les causes d'aquesta trajectòria, aquest article analitza el comportament dels preus de tres tipus de teixits – paños veintidosenos i dieciochenos i estameñas –, i els costos dels principals factors de producció –llana i treball–, d´aquesta comparació es pot deduir un indicador dels canvis experimentats pels marges de beneficis entre la dècada de 1551-1560 i la de 1641-1650. El resultat mostra un virtual estancament en les dècades finals del segle XVI i una caiguda posterior, més marcada en els teixits de més qualitat que en les estameñas, que és gairebé imperceptible. Les causes que expliquen aquest comportament resideixen primerament en el creixement dels salaris –degut bàsicament a l'estancament i posterior declivi de la població, agreujada per la pesta de 1596-1599 i la crisi agrària de 1628-1632–, la política comercial, fiscal i financera de la Corona i, per últim, però no menys important, l'alça dels preus de la llana impulsats per la recuperació de la demanda exterior.