Decapod fauna from the lower Aptian in the Valencian sector of the Maestrat Basin (NE Iberia)

The Forcall Formation in the Morella and Orpesa sub-basins of the Valencian sector of the Maestrat Basin has yielded a diverse assemblage of decapod crustaceans. A total of thirteen taxa are documented, representing the infraorders Achelata, Astacidea, Glypheidea, Axiidea, Anomura and Brachyura. Among these, one new genus, three new species, and one new taxonomic combination are proposed: Viapagurus covavidrensis n. sp., Eomunidopsis rigolleti n. sp., Morellosia maestratensis n. gen., n. sp., and Distefania pimientai n. comb. Comparisons with decapod faunas from other sub-basins of the Maestrat Basin reveal a notable degree of faunal homogeneity across the region. Furthermore, the palaeobiogeographic implications of these assemblages provide new insights into the distribution and diversity of Aptian decapod crustaceans. The findings highlight a significant faunal similarity with coeval basins such as the Garraf and Basque-Cantabrian basins and underscore the potential role of the Maestrat Basin as a biogeographic corridor linking decapod faunas of the Tethyan and Boreal realms. Overall, this study contributes to a more comprehensive understanding of the decapod assemblages of the Forcall Fm. and their relationships with contemporaneous faunas in the western Maestrat Basin and beyond. Resumen La Formación Forcall, que aflora en las subcuencas de Morella y Oropesa del Mar, en el sector valenciano de la Cuenca del Maestrat, ha proporcionado un variado conjunto de crustáceos decápodos. En total, se han documentado hasta trece especies distintas, representativas de los infraórdenes Achelata, Astacidea, Glypheidea, Axiidea, Anomura y Brachyura. Este conjunto permite proponer la creación de un nuevo género, tres nuevas especies y una nueva combinación: Viapagurus covavidrensis n. sp., Eomunidopsis rigolleti n. sp., Morellosia maestratensis n. ene., n. sp., y Distefanía pimientai n. comb. Las comparaciones con las faunas de decápodos de otras subcuencas de la Cuenca del Maestrat han revelado un grado notable de homogeneidad faunística en toda la región. Además, las implicaciones paleobiogeográficas de estos conjuntos proporcionan nuevos conocimientos sobre la distribución y diversidad de los crustáceos decápodos del Aptiense Los hallazgos ponen de manifiesto una similitud faunística significativa con cuencas coetáneas como la Cuenca del Garraf y la Cuenca Vasco-Cantabrica, y subrayan el papel potencial de la Cuenca del Maestrazgo como corredor biogeográfico que pudo conectar las faunas de decápodos de los dominios del Tetis y del Boreal. En conjunto, este estudio contribuye a una comprensión más completa de los conjuntos de decápodos de la Formación Forcall y de sus relaciones con las faunas contemporáneas del sector occidental de la Cuenca del Maestrat y más allá. Palabras clave: Cretácico temprano, Cuenca del Maestrat, Crustáceos, Decapoda, Brachyura, Sistemática. Resum La Formació Forcall, que aflora a les subconques de Morella i Orpesa, al sector valencià de la Conca del Maestrat, ha proporcionat un conjunt variat de crustacis decàpodes. En total, s’hi han documentat fins a tretze espècies diferents, representatives dels infraordres Achelata, Astacidea, Glypheidea, Axiidea, Anomura i Brachyura. Aquest conjunt permet proposar la creació d’un nou gènere, tres noves espècies i una nova combinació: Viapagurus covavidrensis n. sp., Eomunidopsis rigolleti n. sp., Morellosia maestratensis n. gen., n. sp., i Distefania pimientai n. comb. Les comparacions amb les faunes de decàpodes d’altres subconques de la Conca del Maestrat han revelat un grau notable d’homogeneïtat faunística a tota la regió. A més, les implicacions paleobiogeogràfiques d’aquests conjunts proporcionen nous coneixements sobre la distribució i la diversitat dels crustacis decàpodes de l’Aptià. Les troballes posen de manifest una similitud faunística significativa amb conques coetànies com la Conca del Garraf i la Conca Basc-Cantàbrica, i subratllen el paper potencial de la Conca del Maestrat com a corredor biogeogràfic que podria connectar les faunes de decàpodes dels dominis del Tetis i del Boreal. En conjunt, aquest estudi contribueix a una comprensió més completa dels conjunts de decàpodes de la Formació Forcall i de les seves relacions amb les faunes contemporànies del sector occidental de la Conca del Maestrat i més enllà. Paraules clau: Cretaci inferior, Conca del Maestrat, Crustacis, Decapoda, Brachyura, Sistemàtica.