The Poetic Language of Emojis: A Methodology for Teaching Poetry

Abstract This article explores the challenge of engaging students with poetry in a digital age, where traditional literary analysis often feels disconnected from students’ everyday communication practices. To address this, the study introduces an innovative methodology that integrates traditional poetic analysis with emoji-based interpretations, bridging the gap between poetry and digital communication. Focusing on Poemojis by Dante Tercero and a translation exercise of Gabriela Mistral’s poetry into emojis, students explore the polysemic nature of emojis and their ability to convey complex poetic imagery. This approach makes poetry more relatable and accessible while fostering a deeper understanding of core themes such as love, loss, and temporality. Through a reflective autoethnographic lens, this article also examines the effectiveness of this methodology in the classroom, offering a replicable model for educators. Ultimately, the study contributes to the revitalization of poetry education, showing how digital media can enrich literary analysis and engage contemporary students more effectively. ResumenEste artículo explora nuevas formas de acercar la poesía a los estudiantes en una era digital, donde el análisis literario tradicional puede parecer distante frente a sus prácticas cotidianas de comunicación. Para enfrentar este desafío, se propone una metodología innovadora que combina el análisis poético tradicional con interpretaciones basadas en emojis, estableciendo un puente entre la poesía y las comunicaciones digitales. A través de Poemojis de Dante Tercero y ejercicios de traducción de la poesía de Gabriela Mistral a emojis, los estudiantes exploran el carácter polisémico de estos símbolos y su capacidad para transmitir imágenes poéticas complejas. Este enfoque no solo hace la poesía más cercana y accesible, sino que también fomenta una comprensión más profunda de temas universales como el amor, la pérdida y el paso del tiempo. Desde una perspectiva autoetnográfica, el artículo evalúa la efectividad de esta metodología en el aula y ofrece un modelo replicable para otros educadores. En última instancia, esta propuesta busca revitalizar la enseñanza de la poesía, demostrando cómo los medios digitales pueden enriquecer el análisis literario y conectar de manera más efectiva con los estudiantes de hoy. ResumAquest article explora el repte de connectar els estudiants amb la poesia en una era digital, en la qual l’anàlisi literària tradicional sovint sembla desconnectada de les pràctiques comunicatives quotidianes dels estudiants. Per abordar aquesta qüestió, l’estudi presenta una metodologia innovadora que integra l’anàlisi poètica tradicional amb interpretacions basades en emojis, creant un pont entre la poesia i la comunicació digital. Centrant-se en els Poemojis de Dante Tercero i un exercici de traducció de la poesia de Gabriela Mistral a emojis, els estudiants exploren la naturalesa polisèmica dels emojis i la seua capacitat per transmetre imatges poètiques complexes. Aquest enfocament fa que la poesia siga més propera i accessible, alhora que fomenta una comprensió més profunda de temes essencials com l’amor, la pèrdua i la temporalitat. Des d’una perspectiva autoetnogràfica reflexiva, aquest article també analitza l’efectivitat d’aquesta metodologia a l’aula, oferint un model replicable per als docents. En última instància, l’estudi contribueix a la revitalització de l’ensenyament de la poesia, demostrant com els mitjans digitals poden enriquir l’anàlisi literària i involucrar els estudiants contemporanis de manera més efectiva.